Categoria: Decisions polítiques

Les decisions polítiques són clau per combatre la desigualtat econòmica i garantir una societat més justa. En aquesta secció explorem iniciatives i mesures que fomenten la justícia social, la redistribució de la riquesa i l’accés equitatiu als recursos.

Analitzem com les administracions locals, autonòmiques i estatals impulsen polítiques fiscals justes. També, la protecció dels drets laborals i accés universal a serveis essencials com l’educació, la salut i l’habitatge. També abordem estratègies per promoure una economia sostenible i inclusiva, amb especial atenció a Barcelona i el seu compromís en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

Descobreix com les decisions polítiques responsables poden transformar el nostre entorn i construir una societat més igualitària per a tothom.

  • No caldrà tornar les ajudes que la Generalitat va donar per error

    No caldrà tornar les ajudes que la Generalitat va donar per error

    La Generalitat ha aprovat la amnistia per aquelles persones que van cobrar per error unes ajudes socials. Principalment de la Renda Garantida dels Ciutadans.


    L’estiu del 2023, des de l’administració es van donar les ajudes de la Renda Garantida dels Ciutadans, però es va trobar un error en el repartiment d’aquestes ajudes. Van haver-hi dos principals problemes segons va informar el secretari general de Drets socials i inclusió, Raúl Moreno; el primer d’ells ha estat que algunes famílies havien anunciat el seu canvi de situació, però l’administració va tardar molt en certificar-ho. El retard de la Generalitat va fer que aquestes famílies continuessin cobrant les ajudes per error, mentre que hi ha persones que no van comunicar el seu canvi. Ara, se’ls reclama els diners que van continuar cobrant, tot i haver deixat de complir amb els requisits necessaris per rebre aquesta ajuda.

    Esther Giménez-Salinas (Fliker)

    Després de moltes queixes i de l’actuació de Sindicat de Greuges que argumentaven que l’error havia estat de l’administració, el govern ha aprovat l’amnistia del retorn d’aquest pagament a les persones que compleixin amb uns requisits.


    Qui pot obtenir l’amnistia?
    Podrà ser exempt de retornar les ajudes aquelles persones que no superessin el salari mínim l’any del cobrament. També seran amnistiats aquelles persones que el cobressin per un error de l’administració o les que no rebessin més de 400 euros.
    En canvi, no obtindran l’amnistia aquelles persones que van donar informació falsa sobre la seva situació per rebre les ajudes.

  • La mobilització ciutadana posa fi al desnonament de la Casa Orsola i la comprarà l’Ajuntament de Barcelona 

    La mobilització ciutadana posa fi al desnonament de la Casa Orsola i la comprarà l’Ajuntament de Barcelona 

    Collboni va comparèixer el passat 7 de febrer per anunciar que, juntament amb Hàbitat 3, la compararan a Lioness Inversiones per un preu que supera els 9 milions d’euros

    Després d’una llarga lluita veïnal i diverses amenaces de desnonament, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la compra de la Casa Orsola, un edifici situat al barri de l’Eixample que en els darrers anys s’ha convertit en un símbol de la lluita pel dret a l’habitatge. L’adquisició, que s’ha dut a terme amb la col·laboració de la fundació Hàbitat3, garantirà la continuïtat dels actuals inquilins i transformarà l’immoble en habitatge social. Tot i això, tot plegat desprèn una “victòria agredolça”, tenint en compte que sembla que s’hagi resolt la situació només per la gran atenció mediàtica que estava rebent el conflicte, així com l’enorme pressió ciutadana. 

    Un edifici en risc de desnonament

    La Casa Orsola, un edifici d’habitatges de lloguer, va ser adquirida el 2021 per un fons d’inversió. La intenció d’aquests era d’expulsar els veïns i destinar els pisos a lloguers molt més elevats i temporals, sent propensos al turisme. Durant els darrers anys, els inquilins han rebut diverses notificacions de desnonament, fet que va provocar una gran mobilització ciutadana. Gràcies al suport de col·lectius com el Sindicat de Llogateres i l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, els desallotjaments es van anar aturant mitjançant protestes i accions de resistència pacífica. Després de tensions, pressions i molta mobilització, es va arribar a un acord de compra per 9,2 milions d’euros segons Laia Bonet. 

    Un precedent en la lluita per l’habitatge

    L’adquisició de la Casa Orsola no només evita el desnonament de les famílies que hi viuen, sinó que també suposa un precedent en la política d’habitatge a Barcelona. L’Ajuntament ha reafirmat el seu compromís de seguir negociant la compra d’edificis en risc de desnonament per ampliar el parc d’habitatge públic. D’aquesta manera, volen poder garantir l’accés a lloguers assequibles.

    Els veïns de la Casa Orsola han celebrat l’acord com una gran victòria. “Portem anys lluitant per quedar-nos a casa nostra. Aquesta compra ens dona tranquil·litat i esperança per al futur”, han expressat en un comunicat. Amb aquesta operació, Barcelona fa un pas més en la defensa del dret a l’habitatge i envia un missatge clar contra l’especulació immobiliària.

  • El Govern aprova la reducció de jornada després un any de diàleg

    El Govern aprova la reducció de jornada després un any de diàleg


    El Govern va aprovar la reducció de la jornada laboral a Espanya el passat dimecres 5 de febrer, després de gairebé un any de negociacions en el marc del Diàleg Social. Encara està per veure’s com es desenvoluparà l’aplicació de la nova mesura, ja que segueix pendent de rebre el suport de Junts a causa de les conseqüències que podria tenir en les pimes catalanes.

    Efectes a la jornada

    Aquesta reforma laboral promet canviar les condicions de treball de milers d’espanyols, per exemple al País Basc, on s’estima que beneficiarà a més de 350.000 treballadors. No obstant això, la mesura tindria conseqüències menys ben vistes en l’àmbit de la competició esportiva professional. La complexitat de regular la jornada laboral en aquest sector, amb el seu exigent calendari i horaris variables, ha fet que es vegi com una tasca gairebé impossible.

    Opositors a la reducció

    Malgrat haver estat aprovada, la reducció de jornada laboral no té assegurat un suport majoritari en el Congrés. Junts ha deixat clar que la seva prioritat és la situació de les pimes a Catalunya, un 18,4% del total del teixit econòmic català. Aquest partit podria ser un obstacle important perquè la mesura segueixi endavant, ja que defensen que s’ha de tenir en compte les realitats econòmiques del territori.

    De moment, l’Executiu de Sánchez té el desafiament de trobar un equilibri de vots que aconsegueixi reunir suficient suport. Les tensions internes entre els ministeris d’Economia, liderats pel PSOE i Carlos Cuerpo, i el Ministeri de Treball, que dirigeix Yolanda Díaz, compliquen encara més la situació. Així i tot, Díaz es va mostrar optimista declarant que “el debat serà més senzill del que sembla”, ja que considera que “quan una mesura està guanyada al carrer, és molt difícil buscar raons per a tombar-la”.

    El futur de la mesura

    Els empresaris no han respost bé a la mesura, encara que han declarat que estan disposats a negociar una reducció gradual, però de manera bilateral amb els sindicats, segons José Luis Amor, representant del sector. Així i tot, els gairebé 12 mesos de negociacions entre el Ministeri de Treball i els agents socials per a acordar la mesura també han afectat signatura de convenis col·lectius, ja que la quantitat ha baixat considerablement, donada la incertesa que s’ha generat entre les empreses.